Bungaku #7
L'inici de l'estiu, terratrèmols i eclipsis solars, novetats en català i un resum de lectures.
Hola, hola! Aquesta vegada vaig una mica més tard del que és habitual, però és que el mes d’abril m’ha atropellat. Per sort ja ha acabat i de mica en mica vaig tornant al ritme de sempre, així que som-hi!
Què ha passat
Seguint el nijūshisekki, el calendari tradicional japonès, hem deixat enrere el 清明 Seimei (“pur i clar”, per les poques pluges) i 穀雨 Kokuu (“pluja d’arròs”, perquè és l’època de sembra) i ja hem entrat a 立夏 Rikka (“inici de l’estiu”).
Abril va començar fort. Un terratrèmol de 6’3 just davant de Fukushima va fer saltar totes les alarmes, però per sort va quedar en poca cosa. Parlant de terratrèmols, Netflix ha afegit “Suzume” al seu catàleg. L’última pel·lícula del director Makoto Shinkai, Suzume tracta com els terratrèmols han afectat el Japó des de temps immemorials, barrejant mitologia, fantasia i realitat. És una de les respostes artístiques del terratrèmol de Fukushima, que també apareix a l’obra. La pel·lícula es va estrenar sense doblatge al català, però ja s’ha anunciat que la versió en físic sí que tindrà el català com a opció d’àudio.
El primer diumenge d’abril se celebra el Kanamara Matsuri, festival del penis d’acer. És un festival de fertilitat, en què la gent passeja penis erectes pel carrer. Trobareu més informació i fotografies a l’enllaç anterior, al blog de Japón Secreto.
Abril és època de festivals. Cada 8 d’abril se celebra el Hana Matsuri, el festival de les flors que celebra el naixement de Buda. La gent d’Espai Daruma va fer un fil explicant-ne l’origen, si teniu Twitter el podreu llegir aquí. Si no, la gent de Japón Secreto tenen un altre article parlant-ne.
També hi va haver un eclipsi total als Estats Units. La gent de la Japan Society va compartir a Twitter aquest gravat ukiyo-e representant un eclipsi total de l’any 1883. No sé per què sembla que l’eclipsi tingui els colors girats, la veritat. Llicència artística, suposo?
I per acabar, el divendres 10 de maig s’estrena una exposició al Palau Martorell de Barcelona amb objectes del Japó del segle XIX. La mostra conté 150 objectes, des d’armadures de samurais a ventalls, passant per xil·lografies i fotografies d’època. Estarà oberta fins el 8 de setembre, amb entrades a 14€ (amb alguns descomptes disponibles).
Què s’ha anunciat
Aquest mes de maig ve fort pel què fa a novetats manga. És un tema que domino molt poc, així que us recomano El Mangazín (podcast) o Samfaina Visual per estar-ne al corrent. De tota manera voldria destacar dues novetats que sortiran a finals de mes.
Símbol Editors s’estrena publicant manga! Seguint la seva línia de literatura de naturalesa i muntanya, el 29 de maig publicaran Ànima vertical, de Yoji Kamata i Kunihiko Yokomizo. És un manga d’un sol volum que explica diferents ascensions des de l’Himàlaia fins al Mont Thor al Canadà.
El mateix dia 29 de maig l’editorial ECC ens portarà, per fi, Junji Ito en català. El mestre del terror s’estrena en català amb Gyo, on una parella que està de vacances a Okinawa es trobarà amb uns éssers marins terrorífics. Junji Ito és un dels millors autors de terror mundials, així que si us agrada el gènere no podeu deixar-lo passar!
Pel que fa a la narrativa, Viena va confirmar un nou Tanizaki a finals d’any. No hi ha més informació pública per ara, però se suma als relats de Yukio Mishima que publicarà Edicions del Cràter aquesta tardor. Per fi arriben coses que no siguin cozy!
Què he estat fent
Aquest mes d’abril ha sigut complicat, però he pogut fer la sessió del club de lectura dedicada a Tanizaki i començar a preparar la següent, dedicada a Natsume Sōseki. Aquesta serà el dia 21 de maig i parlarem de Kokoro (que tant de bo aconseguim tenir-la en català), i encara hi ha alguna plaça lliure si us interessa participar-hi. Com sempre, serà a La Carbonera, al barri del Poble-sec de Barcelona.
També he començat a veure la sèrie Shōgun, que trobareu a Disney+. La sèrie ens presenta John Blackthorne, un mariner anglès que naufraga davant les costes del Japó. Hi arriba en una època convulsa: l’emperador acaba de morir deixant un fill menor d’edat, per la qual cosa crea un Consell de cinc Regents. Entre els regents, però, no hi ha pas harmonia. Tot i que és ficció històrica, alguns dels personatges i esdeveniments estan basats en la realitat: és just abans que Tokugawa Ieyasu guanyi el control militar i s’alci com a shōgun, i Blackthorne està basat en Williams Adams, un navegant anglès de qui desconeixia absolutament la història. Si us interessa l’època, que realment és molt interessant, a Netflix trobareu Age of Samurai: Battle For Japan, una sèrie documental explicant aquesta època (però explicant-ne la realitat).
Què he llegit
Aquí una llista de coses que he anat llegint últimament:
Elogi de l’ombra, de Junichirō Tanizaki. L’editorial Angle ens porta aquest petit tractat d’estètica comparant el Japó i Occident. Una petita joia, plena d’ironia i de moments molt delicats. Busqueu fotos del què va dient!
Dientes de león, de Yasunari Kawabata. El primer Premi Nobel de literatura japonès (1968) va escriure aquesta obra per entregues, però malauradament la va deixar inacabada. Sense ser de les seves millors peces, Dientes de león ens deixa amb escenes brillants i molt poètiques. Si heu llegit Kawabata sabreu de què us parlo. Si no, mai és tard per començar!
El minero, de Natsume Sōseki. Pràcticament tot monòleg interior, El minero és una obra clau de Sōseki per desenvolupar el pensament dels personatges. La trama és tirant a poca, però el desenvolupament dels personatges és molt interessant. El trobareu a Impedimenta.
Las hierbas del camino, de Natsume Sōseki. Aquesta vegada és l’editorial Satori qui ens porta aquesta obra autobiogràfica. Interessant si voleu conèixer la vida de l’autor, ja que el personatge principal és un alter ego seu.
Kokoro, de Natsume Sōseki. Es nota que estic preparant el club de lectura sobre ell, oi? Kokoro és la seva obra mestra, plena de sentiments continguts, de nostàlgia, de penediment i d’amor. Una cosa bonica, bonica.
Durant maig la idea és continuar llegint coses de Sōseki. Ara he començat El gorrión de Java, un recull de relats a Satori, i després vull llegir algun assaig de l’autor. M’ha arribat l’última publicació de Kotoba Ediciones, una editorial granadina que acaba de publicar Shanghái, de Riichi Yokomitsu i ambientada en el Shangai de 1925 (durant l’ocupació japonesa). Li tinc ganes, perquè d’aquest autor n’he llegit alguns relats i m’han semblat preciosos.
Vinga, ho deixem aquí per avui!