Bungaku #26

holaholahola no m’he oblidat d’això, no. Però han passat moltes coses aquest segon trimestre i he hagut de prioritzar. Però aprofito just abans demarxar de vacances per enviar-vos una nova newsletter amb enllaços que m’han semblat interessants, alguns anuncis de publicacions de cara a finals d’any i us explico els clubs de lectura del curs que ve!

Recull d’enllaços

Mira, fa tant de l’última newsletter que en llco de fer un resum de notícies, us posaré uns quants enllaços que he trobat interessants. si us veu de gust, us podeu posar aquest recull de jazz japonès com a música de fons (la primera peça és el Take Five de Brubeck interpretada amb instruments tradicionals japonesos):

Aprofitem que parlem de jazz per parlar d’aquest article sobre el jazz japonès i com en parla Haruki Murakami. si n’heu llegit algun llibre (segur que sí), veureu que el jazz és molt present a les seves obres i que, de fet, havia tingut un bar de jazz a Tòquio.

Parlant de Murakami! Al Japó s’ha publicat una nova novel·la seva, amb el títol provisional en anglès The Tale of Kaho. Daniel Morales se l’ha llegit i en fa una anàlisi sense gaires spoilers (això sí, en anglès). Us puc dir que ja s’està traduïnt al català :)

Ara que venen vacances, potser us ve de gust llegir una mica de novel·la negra. aA Murasakime publiquen un article d’Andrea Peñalver que fa una repassada als autors de novel·la negra. Malauradament Keigo Higashino, conegut pel seu llibre La devoció del sospitós X, va morir a finals de juliol.

Alguna vegada he parlat de com d’interessant em sembla Yoko Tawada, oi? Sempre buscant la identitat entre fronteres: fronteres geogràfiques, fronteres mentals… Tawada escriu tant en japonès com en alemany, i a vegades escriu la mateixa obra alhora en els dos idiomes, amb diferències ben marcades. Aquest article sobre com de bona és em va agradar molt.

Seguint amb autors, ara que fa els 140 anys del naixement de Tanizaki, la bona gent de Nippon.com publiquen un article del traductor a l’anglès d’Elogi de l’ombra parlant de l’autor, les ombres i el seu llibre. Molt interessant!

I seguint amb literatura, Unseen Japan publica un article sobre Miri Yū, l’autora de Tòquio, estació de Ueno, i l’odi que rep per ser una zainichi. Els zainichi són una minoria ètnica al Japó: descendents de coreans que, durant l’ocupació de Corea per part del Japó, van viatjar al Japó. Un cop acabada la 2a Guerra Mundial, Japó va decidir no donar-los nacionalitat japonesa. De Miri Yū també s’està traduïnt alguna coseta seva al català :)

No ens movem d’Unseen Japan, perquè tenen un altre article que us pot ser útil si viatgeu al Japó: com llegir les cartes dels restaurants! Jo me l’apunto ;)

I seguint amb menjar, en Josep Bautista, fotògraf català afincat al Japó, ens parla del menjar al barri toquiota d’Asakusa i de llocs on fer bones fotografies en aquest vídeo:

Què s’ha anunciat

Tenim tres (TRES) anuncis de cara aquest final d’any! El primer és un nou títol de Satoshi Yagisawa: Els meus dies a la pensió Wakeatte, que publicarà Navona amb traducció de Marta Moya.

El segon anunci és un autor inèdit en català! Senyores i senyors, tudons, cotorres i rossinyols, Les Males Herbes ens porta ni més ni menys que KŌBŌ ABE! Aquest recull de relats traduïts per Pau Danés Griera ens portarà per la ciència ficció, la fantasia i l’exploració psicològica tan característica d’un dels autors més especials de la literatura japonesa contemporània. Tinc moltes, moltes ganes de llegir-lo! A llibreries aquest setembre.

El tercer anunci, i no per això menys important, és que l’editorilal gironina Gata Maula continua apostant per la literatura japonesa i recupera un dels llibres més importants de YASUNARI KAWABATA! El llibre és País de neu (trad. Albert Nolla), que havia estat publicat a Viena però que ja feia anys que no es trobava a les llibreries. Encara no hi ha coberta definitiva!

Què he estat fent

Doncs he anat força de cul, la veritat. Em pensava que seria una primera meitat d’any força tranquil·la i m’ha acabat desbordant. Però ja tenim els clubs de lectura per l’any que ve! Seguiré a La Temerària (Terrassa) i La Carbonera (Barcelona) amb aquests llibres:

La Temerària:

• 13/10 - El expreso de Tokio, de Seicho Matsumoto (Libros del asteroide)

• 10/11 - La remor de les onades, de Yukio Mishima (Amsterdam)

• 15/12 - Diario de la dama Murasaki (Satori)

• 12/01 - El hijo predilecto, de Yuko Tsushima (Impedimenta)

• 9/02 - La cerimònia, de Sayaka Murata (Empúries)

• 9/03 - Pírcing, de Ryu Murakami (Gata Maula)

• 6/04 - El caminante, de Natsume Soseki (Satori)

• 11/05 - País de neu, de Yasunari Kawabata (Gata Maula; surt a finals de 2026)

• 8/06 - El tallador de canyes, de Tanizaki (Viena)

La Carbonera:

• Izumi Kyoka - El monjo del mont Koya

• Hiromi Kawakami - El cielo es azul, la tierra es blanca

• Mitsuyo Kakuta - Luna de papel

• Haruki Murakami - Després del terratrèmol

• Yoko Ogawa -El embarazo de mi hermana (Ediciones Funambulista)

• Kobo Abe -L’aposta

• Sato Haruo - El pájaro demoníaco

• Kawabata - País de neu

• Junichiro Tanizaki - El club dels sibarites

Tinc moltes, moltes ganes dels clubs de lectura d’aquest any! Crec que la llista de llibres ha quedat molt potent!

Si us interessa algun club de lectura, parleu amb les llibreries directament!

Què he llegit

• Les cròniques dels exploradors portuguesos Alexandre de Serpa Pinto i Francisco Lacerda pel sud d’Àfrica! Publicades per Ediciones del viento, m’han semblat força interessants. Però si us interessa el gènere, busqueu A la sombra del Kilimanjaro, de Ridgeway (una travesa a peu del Kilimanjaro a la costa) o A través de la tierra de los Masáis, de Joseph Thomson, que són més lleugeres

• M’he introduït en l’obra d’Edgar Allan Poe, que era un dels meus pendents! A Laertes hi ha El corb/La caiguda de la casa Usher (que té El corb en anglès i és una delícia llegir-lo en veu alta), i després Què mou els morts?, el re-telling que T. Kingfisher va fer de La caiguda de la casa Usher iq ue he gaudit tant que ara n’estic llegint la segona part, Què ens devora de nit?

• Ferrocarrils de Mèxic de Gian Marco Griffi (La segona perifèria) és un llibràs per gaudir amb calma. La trama avança poc (i de fet no té gaire pes), però com està escrit? Quina passada!

• De la mateixa editorial, 1280 hab. de Jim Thompson em va fer xalar molt. Grandíssima novel·la negra!

• Punt de saturació, l’última novel·la curta d’Adrian Tchaikovsky publicada per Chronos! Ciència-ficció de la bona!

Ho deixem aquí, per avui! Que sigui lleu aquest mes d’agost, que es preveu tòrrid!