Bungaku #21
La notícia de l'any (2026), més traduccions, notícies ja no tan fresques i algunes idees de lectures
Hola, hola! Vaig una mica tard (m’he saltat octubre), però he tingut uns mesos moguts i no m’he pogut centrar en la newsletter :( Però ara ja sembla que es va tranquil·litzant tot plegat, així que som-hi, que han passat força coses i hauré de fer tria!
Què ha passat
Una de les més sonades és el canvi de primer ministre al Japó: ara ho és Takaichi Sanae, la primera dona a ser-ho. I no són bones notícies, de fet: amb una visió molt xenòfoba, amenaçava a cadenes de televisió quan va ser ministra de Comunicacions, està en contra dels matrimonis homosexuals i dona suport a revisar l’article 9 de la Constitució japonesa (el que prohibeix al Japó entrar en guerra). També sembla que és revisionista del paper del Japó durant la 2a Guerra Mundial. Anem pel pedregar. En anglès se n’han publicat força perfils: el de Tobias Harris i el de Jake Adelstein m’han agradat força. Tobias Harris en va fer un altre perfil, el trobareu a Bluesky.
Parlant d’homofòbia, l’evolució de com la societat japonesa veu el tema ha canviat moltíssim els últims 30 anys: el 1993, el 72% rebutjava l’homosexualitat. El 2024 només el 18%. A Espanya, en els mateixos anys hem passat del 31% al 19%. La font és la pàgina web Our World in Data, interessantíssima.
Fa un parell de setmanes va morir l’actor Tatsuya Nakadai, protagonista d’algunes de les millors pel·lícules del Japó: Ran, Yojimbo i Harakiri.
Cap al nord de Honshu, l’illa principal del Japó, hi ha hagut molts atacs d’ossos. Tants, que han hagut de desplegar-hi l’exèrcit. Les causes? L’any passat hi va haver abundància de menjar, i per tant els ossos es van reproduir més, però aquest any no n’hi ha tant. Això fa que els ossos hagin d’apropar-se a zones habitades per buscar menjar, i això provoca problemes. A Reuters hi trobareu aquest gràfic agrupant atacs i morts per ossos:
Els ossos són animals adorats pels ainu, el poble originari de l’illa de Hokkaidō. Fa poc ha sortit el videojoc Ghost of Yōtei, ambientat a la zona, i en Jonathan López-Vera va fer un vídeo a Instagram parlant-ne.
Finalment, a Nippon.com han publicat un article comparant els valors de tres autors de postguerra: Yukio Mishima, Kenzaburō Ōe i Kobo Abe. No s’assemblen en res, però són tres autors espectaculars.
Què s’ha anunciat
Tinc controlades un parell de cosetes: la primera és Kiki, servei de missatgeria màgica, d’Eiko Kadono. El llibre en què es basa la pel·lícula d’Studio Ghibli està publicat per Bromera amb traducció d’Albert Nolla i ja es troba a llibreries.
L’altra és la notícia de l’any. De l’any 2026, de fet, que és quan sortirà Kokoro, l’obra mestra de Natsume Sōseki. I amb traducció d’Albert Nolla! No en sabem l’editorial, encara, però suposo que el tindrem disponible per Sant Jordi, si tot va bé!
I un petit anunci de regal: en Pau Pitarch va fer una traducció d’un relat d’Inoue Masahiko, publicat en un recull de micro-relats de terror. Trobareu el relat Un de sobres a Bluesky.
Què he fet
Clubs, i clubs, i clubs de lectura. A hores d'ara ja no us deurà sorprendre. Últimament he preparat sessions per aquests llibres:
L’estret camí de l’interior, de Matsuo Bashō. A mi em sembla preciós com combina la crònica de viatge amb els haikus. La traducció de Jordi Mas és boníssima.
Cerezos en la oscuridad, de Higuchi Ichiyō. Relats de la meva autora preferida, retratant la situació de la dona a finals del segle XIX i amb un pròleg impressionant de Carlos Rubio.
Mujeres solas, de Takako Takahashi. 5 relats entrellaçats on les protagonistes són, bé, dones soles. Molt soles. Amb una visió molt peculiar, trencant la relació feminitat-maternitat. Molt recomanable!
L’escopeta de caça, de Yasushi Inoue. Una preciositat de llibre que es llegeix en una tarda, però que et dura anys.
El diari de la dama Murasaki: un clàssic de la literatura japonesa. Tan clàssic, que és de l’any 1000, aproximadament. Moltes ganes de començar a preparar aquesta sessió!
Kokoro, de Natsume Sōseki. Un dels meus llibres preferits, així que moltes ganes de rellegir-lo per enèsima vegada.
Què he llegit
A part dels llibres del club de lectura (òbviament), he estat llegint cosetes en castellà:
La sèrie de llibres de teatre nō que està publicant Satori. El primer, sobretot (Matsukaze) em va semblar molt bonic, jugant amb un realisme màgic, amb esperits, amb laimatge de la lluna… Molt recomanable.
El tumulto de las bestias, de Yukio Mishima. Molt Mishima, molt ell, però potser una mica massa pujat d’intensitat pel que és. A mi em va agradar, però no és el seu millor llibre. El pròleg i l’epíleg de la història em van encantar.
Punto cero, de Seicho Matsumoto. Les seves novel·les negres m’encanten… però aquesta em va deixar una mica indiferent. De fet, vaig endevinar qui era el culpable a mig llibre. Una pena.
Primer amor, de Banana Yoshimoto. Molt Banana, molt cuqui tot… però no m’ha dit res. No hi he connectat gens. Una pena, perquè és una autora que en general m’agrada molt.
Japó inexplorat, d’Isabella Bird. Gentilesa de l’editorial Alda Talent. Això m’ha encantat. M’ha turboflipat (encara es diu, això? Espero que sí). És la crònica d’un viatge que va fer Isabella Bird, vídua anglesa, pel Japó el 1879. Feia 10 anys de l’inici de l’era Meiji, hi havia molt pocs estrangers al país, i Bird va decidir explorar camins poc transitats i arribar fins els ainu de Hokkaidō. M’ha encantat, m’ho he passat molt bé.
Ho deixem aquí, que el sistema m’avisa que ja és prou llarga! Com sempre, moltíssimes gràcies per llegir-me ❤️ Ja sou més de 330 persones que us heu subscrit a aquesta newsletter, que són exactament 331 persones més de les que m’esperava, així que moltíssimes gràcies! ❤️ Ens llegim!
Quina meravella de newsletter, i de gravats, per acabar el novembre!