Bungaku #18
Holiiii! Ara feia dies que no us escrivia i és que he anat una miqueta de cul, però ja està, tot bé. Us porto un resum de notícies d’aquest últim mes, alguns anuncis editorials en català i algunes novetats que m’han fet molta enveja. A canvi, només us demano que em porteu una llimonada fresqueta, que
m’estic
d e s f e n t
Què ha passat
El Japó va tancar el mes d’abril amb un rècord de turistes: 3.9 milions, un 28% que l’abril de 2024. Japó està de moda, però pateix els mateixos problemes que altres llocs: massificació, gentrificació… Ja us els coneixeu, els mateixos problemes que pateix Barcelona. De fet, alguns llocs com el barri de Gion, el barri de geishes de Kioto, han començat a aplicar restriccions i multes. I això que últimament hi ha hagut una onada de cancel·lacions per aquest estiu: un manga preveu un terratrèmol i tsunami catastròfics.
A casa nostra, hem pogut veure Kohei Saito a la Fira Literal. L’autor del llibre Una nova manera de viure (Tigre de Paper, trad. Lola Fígols) va xerrar amb l’antropòloga Yayo Herrero. Si no vau poder-hi anar, podeu recuperar la xerrada al canal de YouTube de la Fira Literal.
Seguint amb autors, al New Yorker hi ha un article sobre Sayaka Murata (en anglès). Fa poquet s’ha publicat en anglès Vanishing World, un altre recull de relats que tinc moltes ganes de llegir. Esperem que la traducció al català no tardi gaire!
Més sobre autors, a Nippon.com us parlen del moviment proletari, autors estetes i la repressió dels anys 30 i 40 amb noms com Kawabata o Takiji Kobayashi. L’article llista uns quants títols, alguns dels quals estan traduïts al català. Els podeu buscar a la meva base de dades.
TV3 ha penjat un parell de documentals sobre el Japó: el primer, Buscant el nen de Nagasaki, explica la cerca del nen que apareix en la famosa fotografia feta després de la bomba atòmica de Nagasaki.
El segon documental es diu Llum, Foc, Destrucció! i explica l’arribada, recepció i impacte cultural que Bola de Drac ha tingut a Catalunya. Són 4 capítols d’uns 30 minuts.
Què s’ha anunciat
El primer anunci és el d’un nou segell editorial: l’editorial Continuarà Còmics ha presentat Catway Edicions, centrada en manga tant en català com en castellà. Els amics de Samfaina Digital han fet un resum de les tres llicències anunciades:
En la part de prosa, més anuncis: l’editorial La Magrana publica la 3a part de la saga dels detectius Kamogawa: Les receptes perdudes dels Kamogawa, de Hisashi Kashiwai (trad. Ismael Funes). Ja a la venda!
Més notícies: el PEN Català ha presentat les obres finalistes del Premi Montserrat Franquesa de Traducció, entre les quals hi ha dues obres relacionades amb el Japó. El primer a publicar-se va ser Hiroshima, de John Hersey, l’assaig publicat a Ara Llibres amb traducció d’Imma Falcó. El segon llibre és Onnagata i altres contes, el recull de relats de Yukio Mishima publicat per Edicions del Cràter amb traducció d’Albert Nolla. Tots dos llibres són boníssims, així que aneu-los a buscar a la vostra llibreria de confiança perquè s’ho valen molt.
En castellà, un parell d’anuncis ràpids que m’han fet molta enveja: Impedimenta reeditarà Flores de verano, de Tamiki Hara. És un retrat dels moments després de la bomba atòmica de Hiroshima tal com l’autor els va viure. L’altre anunci, també sobre la Segona Guerra Mundial, és Okinawa, el manga de Susumu Higa que retrata la batalla d’Okinawa. El publicarà Norma Cómics, però no sembla que n’hagin de fer versió en català.
Què he fet
Molts clubs de lectura, he fet. Sembla que la meva vida es redueixi a això, però no, eh? Però he de confessar que dirigir 3 clubs de lectura en 8 dies potser ha sigut massa. La part bona és que els tres llibres han sigut espectaculars:
Kokoro, de Natsume Sōseki, a La Temerària. El proper llibre serà El darrer any de la infantesa, de Higuchi Ichiyō, una cosa preciosa amb uns personatges que sempre em venen moltes ganes d’abraçar-los, pobrets meus
Hierba, de Keum Suk Gendry-Kim, a La Carbonera. Sí, és un còmic coreà, però parla de l’ocupació japonesa i volia que veiessim el tema, que de la Segona Guerra Mundial, més enllà de les bombes atòmiques, i les barbaritats que van fer els japonesos als territoris ocupats no en parlem gaire. El proper és El gust de les ortigues, de Tanizaki.
Confessions d’una màscara, de Yukio Mishima, a la Biblioteca Jaume Fuster de Barcelona. És un llibre que sempre és complicat de tractar perquè hi ha molts temes amagats i té una visió estètica que costa d’explicar, però és un dels grans clàssics de la literatura universal. Aquest era l’últim club de lectura que hi feia.
I ara toca posar-se a preparar els següents clubs de lectura…
Què he llegit
Doncs mira, vaig acabar una mica cansat amb tant club de lectura i vaig decidir canviar d’aires. Últimament m’ha donat per tornar a l’Àfrica amb l’angolès José Eduardo Agualusa, el moçambiquès Mia Couto, un dels meus grans descobriments de l’últim any (i si faig un club de lectura de literatura africana?), i amb Xavier Aldekoa, que sempre és un gustàs llegir-lo i que aconsegueix provocar-me unes ganes de plantar-me al mig de la sabana que ni us explico.
De tota manera, sempre hi ha espai per alguna cosa asiàtica:
El passat i els càstigs, de Yu Hua. Un llibre de fons, molt de fons, de Les Males Herbes. Tant de fons que és un dels primers que van publicar. Vigileu si sou aprensiu perquè és un llibre força gràfic i potser heu de respirar una mica fons, però és brutal.
Una bandada de cuervos, de Denji Kuroshima. Un dels grans autors de literatura proletària (i que no tenim en català) en un recull de relats interessantíssim publicat per Ardicia.
El futón, de Tayama Katai. Satori tona a treure un clàssic, ara la història d’un novel·lista que s’enamora perdudament de la seva alumna. Gelosia, nervis i una última escena que et podria haver firmat el mateix Tanizaki. Endavant.
Hacia donde se pone el sol, de Chan Jin-young. L’editorial Shiro Libros, segell de MalasTierras, ens està acostumant a novel·letes curtes d’autors contemporanis que són una autèntica delícia. Aquesta, una distopia des de Corea amb uns personatges preciosos. Molt, molt recomanable.
Nostamal!
Cuideu-vos, hidrateu-vos, venteu-vos i molts ànims amb la recta final del curs (?). Ens llegim!
però quin gran descobriment, just el que buscava! 🤍
Side note: tampoc t'agrada el gelat de matcha? No t'agrada rè. 🫰