Bungaku #16
Videojocs, samurais, terratrèmols, el #MeToo japonès, flors de cirers i, és clar, llibres
Booooooon dia Japalunya! Vaig tardíssim aquest mes, però entre clubs de lectura, el nou Assassin’s Creed i el canvi d’hora se m’ha tirat el temps a sobre. Ja em disculpareu. Us poso un ukiyo-e per compensar, va.
Què ha passat
Comencem el repàs de notícies i efemèrides. El dia 11 de març va ser el 14è aniversari del triple desastre de Fukushima (terratrèmol, tsunami i accident nuclear). En català teniu un llibre espectacular, Fantasmes del tsunami, de Richard Lloyd Parry (La segona perifèria, trad. Anna Llisterri), que explica com va afectar una escola de primària d’un poblet prop de la costa. A TV3 hi teniu el documental Fukushima. Una història nuclear, que explica com de prop vam estar d’una catàstrofe mundial. La gent de Nippon.com ha resumit com està la situació de Fukushima avui en dia, podeu llegir-ne l’article aquí. En anglès teniu el pòdcast de Read Japanese Literature, que parla del triple desastre i com s’ha reflectit en la literatura, i aquest relat de Hiromi Kawakami (coneguda a casa nostra gràcies a Quaderns Crema i les traduccions de Marina Bornas) sobre el triple desastre: God Bless You, 2011.
Una altra efemèride: el 20 de març va fer 30 anys dels atacs amb gas sarín al metro de Tòquio (1995). En català tenim Underground, de Haruki Murakami (Empúries, trad. Albert Nolla), on l’autor entrevista alguns dels supervivents dels atacs. El periodista Jake Adelstein, conegut per ser l’autor del llibre Tokyo Vice, (que recentment s’ha passat a sèrie) va fer un fil a Bluesky parlant dels atacs.
El mateix 20 de març va sortir oficialment el videojoc Assassin’s Creed: Shadows, ambientat en el Japó de finals del s. XVI, la mateixa època que la sèrie Shōgun. Només us diré que estic enganxadíssim.
També aquest mes de març va sortir a Filmin el documental Black Box Diaries, sobre el #MeToo al Japó. La teniu subtitulada en català a la plataforma. El documental no es pot veure al Japó, i la gent d’Unseen Japan us explica per què.
Ja de cara a abril, el professor i traductor Albert Nolla comença un curs de literatura femenina japonesa a Casa Àsia. Jo vaig assistir a una versió anterior del mateix curs i em va agradar moltíssim, així que si us interessa el tema no deixeu passar l’oportunitat!
Ep, i ja és època de sakura! Benaventurats els que pugueu visitar Japó en aquesta època, perquè us trobareu els cirerers ben florits! Això sí, recordu de mirar bé les previsions, no sigui que us els perdeu. Aquí teniu la previsió oficial del servei de meteorologia del Japó a 3 d’abril:
L’usuari de Bluesky Daniel Morales va penjar un parell de fotografies de gent fent pícnic sota els cirerers florits a Osaka, perquè veieu que no és mentida:
Què s’ha anunciat
Després d’un inici d’any amb moltíssimes novetats, sembla que les editorials catalanes han abaixat el ritme: només Navona ens porta un llibre de literatura japonesa: Els meus dies al cafè Torunka, de Satoshi Yagisawa (trad. Marta Moya). És la 3a part de la sèrie iniciada a la llibreria Morisaki.
Aquest és el 141è llibre a la meva base de dades de literatura japonesa en català! És el 8è publicat el 2025.
Un parell de recordatoris: no són sorpresa perquè n’havia parlat en newsletters anteriors, però ja teniu a llibreries La cerimònia, de Sayaka Murata (Empúries, trad. Agnès Pérez) i Pluja negra, de Masuji Ibuse (Flâneur, trad. Jordi Mas). El primer és un recull de relats de l’autora de La noia de la botiga 24 hores, mentre que el segon és un relat esfereïdor però necessari ambientat en els supervivents de la bomba atòmica de Hiroshima. Recomanadíssims tots dos.
En castellà hi ha més novetats, però us en vull destacar una perquè és gratuïta: la Universidad Autónoma de Madrid ha penjat els PDFs de la seva col·lecció sobre el Japó, amb títols tan interessants com tots els viatges de Matsuo Bashō o l’anàlisi de L’essència de la novel·la, de Tsubouchi Shōyō, l’assaig que va renovar la literatura japonesa a finals del s. XIX.
Què he estat fent
Doncs a part de viciar-me a l’Assassin’s Creed, he seguit fent clubs de lectura. A La Temerària a Terrassa vam parlar d’Elogi de l’ombra, de Junichirō Tanizaki (Angle, trad. Albert Nolla), un petit assaig o columna d’opinió on un dels meus autors preferits contraposa l’estètica japonesa i l’occidental. Un llibret ben curt però divertit i molt interessant de llegir i que ens serveix d’entrada per parlar de Kokoro, de Natsume Sōseki a la sessió de maig.
A Barcelona, a La Carbonera, toca un ambient ben diferent: Kitchen, de Banana Yoshimoto és un llibre sobre el dol, la mort i el buit que deixa. Però també és un coming-of-age amb una atmosfera molt bonica. Tinc moltes ganes de parlar-ne!
A part d’aquests dos, vaig tenir el plaer de dirigir una sessió a la biblioteca Jaume Fuster de Barcelona. Vam estar parlant de Hierba, de la coreana Keum Seuk Gendry-Kim. Si us interessa, en parlarem també a la sessió de maig a La Carbonera. I jo repetiré a la biblioteca Jaume Fuster amb Confessions d’una màscara, de Yukio Mishima (inscripcions obertes!).
Què he llegit
La veritat és que no he llegit gaire cosa asiàtica, fora dels clubs de lectura:
El gual de la guilla, d’Anna Starobínets és realisme màgic a Manxúria. Uns ingredients que tenen molt bona pinta, però el llibre m’ha deixat indiferent. No és la primera vegada que em passa amb aquest aautora russa.
Perlas psicotrónicas de la ciencia ficción japonesa. Aquest recull de relats de ciència-ficció de principis de segle XX m’ha sorprès molt. Hi ha coses molt originals, i algunes veritables perles.
I fins aquí, que Substack em diu que estic arribant al límit. Bon abril, i millor Sant Jordi!