Bungaku #15
El cap d'any tradicional, Mishima i clubs de lectura
Bon dia, bona tarda, bona nit! Aquest mes celebrem que ja som més de 250 persones (més de 260, de fet) llegit això. Esteu bogíssims, m’encanta. Però gràcies per la confiança!
Avui us porto rituals d’any nou, previsions meteorològiques i, sobretot, molts, però que molts, molts anuncis de literatura japonesa en català! També us parlo d’alguns clubs de lectura que faré els pròxims mesos, així que si us interessa apunteu-vos-hi!
Què ha passat
El 15 de gener, celebrant la primera lluna plena de l’any, algunes regions rurals del Japó han celebrat l’inici de l’any nou tradicional, el Koshōgatsu (小正月), moment en què mengen plats tradicionals d’arròs amb mongetes dolces (les azuki dels pastissets de melmelada d’en Doraemon) i es fan fogueres. La gent d’Espai Daruma us ho explica a Bluesky.
I, parlant de Bluesky, un dels meus comptes preferits és curious ordinary, que parla de yōkais, aquells éssers de la mitologia japonesa mig bèstia mig déus, a vegades amb forma d’objectes, a vegades bons, a vegades malvats… I s’ha fet Substack! Així que si llegiu en anglès, seguiu la seva newsletter perquè està molt i molt bé!
El 14 de gener va ser el 100 aniversari del naixement de Mishima, un tio molt de dretes i molt imperialista, molt traumatitzat i molt bon escriptor. Podem discutir sobre allò de separar l’obra de l’autor, però no cal que ho discutim ara. Si no coneixeu la persona rere la màscara de l’autor, la gent de Nippon.com us n’ha fet un perfil que m’ha agradat molt.
L’agència meteorològica del Japó ha tret les primeres previsions de floració dels cirerers, així que si teniu previst anar-hi mireu bé si us quadren les dates!
A finals de gener se celebra la fi de l’hivern (i de fet ja no fa fred, així que…). És el setsubun, i se celebra llençant mongetes per espantar els mals esperits i començar l’any amb bona sort. La llibreria Haiku de Barcelona ho celebra amb aquest ukiyo-e de Tsukioka Yoshitoshi:
Un article a Fortune parla de la soledat de les senyores grans al Japó. És tan accentuada, i el nivell de vida és tan baix, que cometen crims per entrar a la presó, deixar d’estar soles i de pas tenir cobertura sanitària. En català, Quaderns Crema ha publicat La brigada de la soledat, de Milena Michiko Flasar, una escriptora austríaca de mare japonesa que tracta el mateix tema en el seu llibre.
El llibre Strange pictures - Dibuixos estranys, d’Uketsu (Columna, trad. Albert Nolla) té molt d’èxit. És una de les meves sorpreses dels últims anys en la novel·la negra, em va agradar molt. Els amics de Kappa Bunko s’han reactivat després d’uns anys de pausa parlant-nos d’un altre llibre del mateix autor, Hen na ie, que podríem traduir com a Cases estranyes. De moment, està previst que surti en castellà aquest estiu, però no he trobat notícies pel que fa al català. Aviam si tenim sort, perquè el primer l’he gaudit moltíssim!
Què s’ha anunciat
Venim amb un inici d’any carregadíssim! Si a la newsletter del mes passat vaig parlar de Strange pictures - Dibuixos estranys, d’Uketsu (Columna, trad. Albert Nolla) i Pluja negra, de Masuji Ibuse (Flâneur, trad. Jordi Mas), aquest mes un porto no un, ni dos, ni tres… Ni quatre! Si no CINC anuncis per als pròxims mesos! Som-hi!
Comencem amb un que ja es troba a llibreries: La bèstia entre les ombres, d’Edogawa Ranpo (Lapislàtzuli, “textos i coordinació” de Mei Gutiérrez). Lapislàtzuli torna a la literatura japonesa amb el mestre del terror i el misteri, però ho fa amb una traducció indirecta, una decisió que no entenc. Després d’haver publicat tantíssims llibres amb Ko Tazawa (els 10 de literatura japonesa, més alguns escrits per ell mateix), que ara publiquin una traducció indirecta em sap greu, la veritat.
A finals de mes, Empúries torna amb Retrats de jazz, de Haruki Murakami (trad. Albert Nolla), una recopilació d’anècdotes al voltant dels 50 àlbums de jazz preferits de l’autor.
Per aquelles dates Empúries també publicarà un llibre que jo em pensava que no es publicaria mai (o que es faria en alguna altra editorial): La cerimònia, de Sayaka Murata (trad. Agnès Pérez). L’autora de La noia de la botiga 24 hores ve ara amb un llibre de relats, i li tinc unes ganes ENORMES.
Empúries completa el triplet amb Una noia a Tòquio, d’Aki Shimazaki (trad. de l’original en francès de Mercè Ubach), seguint la sèrie que va iniciar amb Lluna plena i Suzuran. A botigues el 10 d’abril!
Finalment, Columna s’alia amb Albert Nolla per publicar Li receptaré un gat, de Syou Ishida. Un d’aquests llibres que sembla que últimament es venen tan bé, aquest de “literatura de les cures” o “d’autoajuda”. A mi no m’atreu gaire, però vaja. A botiges el 20 de març.
Amb això ens posem amb 140 títols en català a la meva base de dades, que ja consta de 55 autors, 51 traductors i 46 editorials diferents. Aquests anuncis ens posen amb 7 llibres entre gener i abril, que és un ritme altíssim! Per comparar, l’any passat van ser 13 títols, dels quals 2 eren reedicions. Tant de bo els superem!
Què he estat fent
Doncs he estat liadíssim. He hagut de preparar dos clubs de lectura que m’han costat força: Veinticuatro ojos, de Sakae Tsuboi pel club de lectura de La Temerària, a Terrassa, i Rashōmon y otros cuentos históricos, de Ryūnosuke Akutagawa pel que porto a La Carbonera, a Barcelona. I ja puc començar a preparar els següents:
Confessions d’una màscara, de Yukio Mishima (Adesiara, trad. Albert Nolla), on l’autor parla del seu propi despertar (homo)sexual i la seva visió de la guerra, escrit l’any 1949 amb només 24 anys. Un llibre preciós que llegirem a La Temerària a Terrassa.
Fantasmes del tsunami, de Richard Lloyd Parry (La Segona Perifèria, trad. Anna Llisterri). Una crònica periodística que repassa el tsunami del 2011 i els efectes que va tenir en una població específica. L’autor, establert a Tòquio, n’ha fet seguiment al llarg dels anys. Un altre llibre preciós, gens sensacionalista i que tracta el dol i el dolor amb molt de tacte. El llegirem a La Carbonera a Barcelona justament l’aniversari dels fets, el dia 11 de març.
A més he engegat un projecte nou (del qual encara no us en puc dir res, però que espero que us agradi molt ❤️).
Tot preparant el club de lectura de Veinticuatro ojos vaig estar llegint sobre com la població civil havia viscut la Segona Guerra Mundial i em vaig trobar amb sorpreses: sabem prou bé com va anar a Europa, però la part asiàtica ens és molt desconeguda, i no sabia que les ciutats havien quedat tan arrasades pels bombardejos. Les fotografies aèries són tan xocants que en vaig fer un fil a Bluesky.
Però com que això dels clubs de lectura m’agrada, he acceptat portar dues sessions al club de lectura de la biblioteca Jaume Fuster de Barcelona! Farem aquests llibres:
Herba, de Keum Suk Gendry-Kim (2 d’abril)
Confessions d’una màscara, de Yukio Mishima (7 de maig)
Si us interessa, ens veiem allà!
Què he llegit
Entre tot aquest tràfec de coses, encara he trobat temps per llegir una mica! Us en faig una llista ràpida:
Alguns dels relats en anglès proposats pel #JanuaryInJapan m’han agradat molt. He fet servir la llista proposada per Alison Fincher a Read Japanese Literature.
Onnagata i altres contes, de Yukio Mishima. Un encertadíssim recull de contes d’un magnífic autor. Llàstima que fos tan imperialista, perquè com a escriptor em sembla boníssim. Recomanat al 100%.
First Love, de Rio Shimamoto. Aquest thriller criminal em va encantar. Amb una edició polidíssima, seguim una psicòloga entrevistant una noia acusada de matar el seu pare. N’intentarà treure l’entrellat i, sobreto, entendre’n les causes.
Strange Pictures - Dibuixos estranys, d’Uketsu. Si dius que és un llibre d’un youtuber japonès molt famós, la gent es farà enrere. I així i tot a mi m’ha encantat. Me’l vaig llegir d’una tirada, i vaig anar a dormir tardíssim i cagat de por. Tant de bo es vengui molt i molt bé i ens portin més llibres d’aquest autor!
Vinga, que acabeu de passar un bon mes de febrer! I que tingueu bones lectures!