Bungaku #12
Novembre ❤️ Mishima
Hola, hola! Avui venim carregats de novetats editorials i altres notícies importants, així que som-hi!
Què ha passat
Seguint el nijūshisekki, el calendari tradicional japonès de 24 estacions, hem tancat la tardor amb el 霜降 Sōkō, l’aparició de les gebrades, i encetem l’hivern amb el 立冬 Rittō, literalment l’inici de l’hivern. Arriba l’època de les sopes i aprofitaré que han obert un local de ramen al costat de casa per escalfar-me per dins.
Pocs dies després de l’última newsletter es van fer públics els guanyadors dels Premis Nobel d’aquest any. Un altre any que Murakami no guanya el de Literatura (i crec que no el guanyarà mai, tothom tranquil), però crec que poca gent s’esperava que el guanyés la coreana Han Kang, autora de llibres com La vegetariana o Actes humans. Tant de bo això serveixi per donar una mica d’impuls a la literatura coreana en català!
El Premi Nobel de la Pau va anar per l’ONG japonesa Nihon Hidankyo, formada per supervivents de les bombes atòmiques de Hiroshima i Nagasaki. Justament aquesta tardor Ara Llibres ha publicat Hiroshima, de John Hersey, on segueix uns quants supervivents de Hiroshima des de minuts abans que esclatés la bomba fins molts anys després. En una roda de premsa posterior a l’anunci, el portaveu de l’ONG va tenir un record per la gent de Gaza. En podeu veure un vídeo aquí.
A finals d’octubre hi va haver eleccions al Japó amb uns resultats sorprenents: el Partit Liberal Demòcrata, el partit de dretes que ha controlat el país pràcticament sense parar des del 1955, ha passat de 256 a 191 escons, perdent així el control del parlament. El partit que estava a l’oposició, el Partit Democràtic Constitucional, ha passat de 98 a 148 escons (és el que governava entre 2009 i 2012). Les eleccions s’han d’entendre en mig d’un escàndol per finançament irregular del PLD, una economia que no es recupera i l’assassinat de Shinzo Abe fa uns mesos. Ferran de Vargas va fer un fil a Twitter parlant dels diferents candidats, el trobareu aquí (necessitareu un compte a Twitter per llegir-lo sencer).
I ja acabant el mes d’octubre vam rebre la notícia que el Tribunal Superior de Tòquio considerava que la prohibició dels matrimonis homosexuals és inconstitucional. Això, juntament amb un possible canvi de govern, pot traduir-se en una legalització d’aquests matrimonis a escala estatal. En trobareu la notícia a la web d’Amnistia Internacional.
Què s’ha anunciat
Aquesta tardor és sinònim de Yukio Mishima. El 14 de gener de 2025 se celebren els 100 anys del seu naixement, i algunes editorials volen celebrar-ho bé. Hem entrat al novembre amb dues reedicions: Ara Llibres recupera La remor de les onades i El temple del pavelló daurat, tots dos amb traducció de Ko Tazawa i Joaquim Pijoan, i n’ha repassat els textos. Els dos llibres són altament recomanables, així que aneu-los a buscar a la vostra llibreria de confiança!
El primer, La remor de les onades, és una història d’amor adolescent prohibit, una espècie de Romeu i Julieta, una revisió del clàssic grec de Dafnis i Cloe, però ara ubicat en una illa on es continua vivint de manera tradicional.
El segon, El temple del pavelló daurat, segueix un monjo d’aquest temple de Kioto que veu en aquest pavelló l’ideal de bellesa. El pavelló és conegut com a Kinkaku-ji.
A mitjan novembre rebrem un altre llibre de Mishima. Aquesta vegada és una novetat: Onnagata i altres contes és un recull de relats traduït per Albert Nolla i publicat per Edicions del Cràter. Conté relats com La cigarreta, Mort a ple estiu o el sorprenent Patriotisme.
Viena Editorial ha recuperat un autor japonès del seu catàleg, Junichirō Tanizaki, i n’ha publicat El gust de les ortigues, amb traducció d’Albert Nolla. Tanizaki hi retrata un matrimoni que s’ha deixat d’estimar (amb un primer capítol excels), sempre amb la tensió Japó-Occident, tradició-occidentalització que el caracteritza.
Allunyant-nos del Japó però seguint amb la literatura asiàtica, ha aparegut una nova editorial que comença fortíssim: Gata Maula publicarà 13 relats de Can Xue, una de les eternes candidates al Nobel de Literatura, amb traducció d’Eulàlia Jardí! Des d’aquí els desitjo moltíssima sort i encerts!
Què he estat fent
Jo he seguit una mica com sempre: preparant clubs de lectura. Hem parlat de Kenzaburō Ōe i la seva obra Una qüestió personal, on autoficciona el naixement del seu fill Hikari. Sempre és un llibre complicat de llegir i tractar, però Ōe escriu amb un estil que sembla molt modern. Certament no sembla un llibre escrit el 1964.
També estic preparant una sessió sobre Yasunari Kawabata i el seu La casa de les belles adormides, una altra obra complicada de tractar: reflexions sobre la vellesa i la bellesa, la joventut i la mort, tot observant cossos de noies drogades. És un llibre que cal llegir amb atenció per veure l’evolució del protagonista, un vell que paga per dormir amb aquestes joves, i no deixar-se endur massa per aquesta cossificació tan descarada.
També he aprofitat que el 3cat té tot de documentals disponibles per veure Fukushima, una història nuclear, de Pio d’Emilia. d’Emilia era un periodista italià establert al Japó i que va fer el seguiment del desastre nuclear de Fukushima, i el documental em lliga perfecte amb el llibre Fantasmes del tsunami, de Richard Lloyd Parry, publicat en català per La segona perifèria. El llibre se centra en els efectes del tsunami sobre un poblet petit, i el documental parla de la central nuclear, i com de prop vam estar de patir una catàstrofe global.
Què he llegit
Us faig una llista ràpida:
L’estret camí de l’interior, de Matsuo Bashō. Acompanyem el gran mestre del haiku en un viatge cap al nord del Japó, gràcies a la traducció impecable de Jordi Mas. M’ha encantat.
Tres veus lligades a Minase, de Sōgi, Shōhaku i Sōchō, tres poetes del sXV fent màgia amb 4 versos. També traducció de Jordi Mas. Increïbles imatges poètiques.
Diari de Tosa, de Ki no Tsurayuki. Més poesia clàssica traduïda per Jordi Mas, aquesta una mica més fluixa que les altres però amb valor per ser del sXII.
Kim Ji-young, nacida en 1982, de Cho Nam-joo. Denúncia de la situació de la dona a Corea del Sud, molt impactant.
Uzumaki, de Junji Ito. El gran mestre del terror torna en català amb aquest clàssic del manga. Terroríficament deliciós, deliciosament terrorífic.
I, com sempre, em quedo sense espai. Que tingueu un molt bon mes de novembre!
Vaig veure aquest recull de Mishima i em va cridar molt l'atenció, a veure si li demano als Reis, que tinc ganes de tornar a llegir l'autor. A més, amb traducció de l'Albert Nolla és garantia. Perquè he de dir que vaig llegir una edició antiga del remor de les onades i era illegible, la traducció seria impensable a dia d'avui. I era de Ko Tazawa, sí. No li feia falta revisió, li feia falta una reescriptura sencera. Espero que ho hagin fet, perquè el llibre no estava malament...