Hola, hola! Hem passat un octubre mogut, amb la Fira del Llibre en Català, amb molts anuncis i novetats editorials. Som-hi?
Què ha passat
Seguint el nijūshisekki, el calendari tradicional japonès de 24 estacions, hem passat pel 秋分 Shūbun (l’equinocci de tardor). És l’estació, entre d’altres, del jūgoya no tsukimi: contemplar la lluna plena la quinzena nit del 8è mes lunar (que aquest any va caure en el 17 de setembre). S’acostumen a fer certes activitats aquella nit, ja que tradicionalment es diu que és la lluna plena més bonica de tot l’any. La bona gent de Nippon.com us ho expliquen. Mentrestant, ens preparem per entrar al 寒露 Kanro, la “rosada gèlida”, l’època en què comença el fred.

A mitjan mes, la bona gent de l’En guàrdia va convidar en Ferran de Vargas, autor del llibre Japó Roig (Manifest Llibres), a parlar sobre el feixisme al Japó, des del 1920 fins a la Segona Guerra Mundial. Trobareu l’espisodi a les plataformes de podcast i a l’aplicació 3Cat.
El Biblionauta, una associació dedicada a la difusió de la ciència-ficció i la fantasia en català, ha anunciat que tanca paradeta, però abans de fer-ho ens han regalat un article de Pau Pitarch (professor de Literatura Japonesa Moderna a la Universitat de Waseda) parlant de la ciència-ficció al Japó. Està ple de noms que podem llegir en català, però ens demostra que encara hi ha moltíssim més per descobrir.
A principis d’octubre va començar el Festival de Sitges de Cinema Fantàstic, i la Japan Foundation ens ha fet un resum de totes les pel·lícules japoneses que s’hi podrà veure. Menció especial per a Godzilla - 4K Remaster, la remasterització de la pel·lícula original de 1954.

Enllaçant amb una de les novetats d’aquest mes, Godzilla és un monstre que s’ha fet molt fort per culpa de les proves nuclears, en un moment (1954) en què les bombes nuclears de Hiroshima i Nagasaki encara estaven fresques a la memòria dels japonesos.
Què s’ha anunciat
Han aparegut força novetats aquest mes. Ara Llibres ens ha sorprès amb Hiroshima, de John Hersey (trad. Imma Falcó), un dels clàssics en el gènere de crònica periodística. Hersey segueix la història de 6 supervivents de la bomba atòmica, des de minuts abans que esclatés fins molts anys més tard. Un llibre amè per parlar d’un tema complicat de tractar, sense centrar-se en operacions militars, política o tecnicismes. A mi m’ha agradat molt.
L’editorial andorrana Anem Editors ha publicat Història dels samurais, de Jonathan López-Vera (trad. Joaquim Toset). Fa anys que es troba en castellà, però per fi el podem llegir en català! Si teniu curiositat per aquesta figura, si voleu saber qui són els personatges reals de la sèrie Shōgun, aquest és EL llibre!
Seguint en la no-ficció, Lapislàtzuli segueix amb la seva connexió japonesa amb Japó. El llibre de les curiositats, de Mercè Torra. L’autora, que fa més de 20 anys que viu al Japó, recopila conceptes i tradicions que són difícils de traduir i que l’han sorprès. Un llibre
Pel que fa a la ficció, Marta Moya ha estat on fire últimament, i ens dos mesos han sortit dues traduccions seves: aquesta vegada és El gat que cuidava les biblioteques, llibre amb què Sosuke Natsukawa segueix la història que va iniciar a El gat que estimava els llibres. Si us va agradar el primer, si us va agradar els meus dies a la llibreria Morisaki, us agradarà aquest! Publica La Campana.
No és anunci com a tal, però a principis de setembre la gent d’El Mangazín ens va fer un resum dels anuncis de manga en català des de 2021. Trobareu la imatge al seu Twitter.
Què he estat fent
Aquest inici de curs m’ha atropellat una mica. Portar dos clubs de lectura en paral·lel era més feina de la que havia previst inicialment, i vaig tard amb tot. Però bé, ens en sortirem.
Al club de La Carbonera, a Barcelona, vam parlar de Haruki Murakami amb el seu After dark, un dels seus llibres que més m’agraden. Aquest dia 15 canviarem de registre totalment per parlar de Matsuo Bashō i el seu L’estret camí a l’interior (Edicions 1984, trad. Jordi Mas), que combina crònica de viatges amb haikus.

Al de La Temerària, a Terrassa, vam començar parlant de Tòquio, estació de Ueno, de Miri Yū (Quaderns Crema), amb la participació de la seva traductora, la Marina Bornas. És un llibre que m’he llegit ja 4 vegades i que sempre, sempre hi trobo coses noves. Quina manera d’escriure! La sessió d’aquest mes és La noia de la botiga 24 hores, de Sayaka Murata (Labutxaca, trad. Albert Nolla).
Tots dos clubs de lectura tenen places obertes (però poques poques!), així que si us interessa us hi podeu apuntar contactant amb la llibreria corresponent!
Què he llegit
Porto un ritme altíssim de lectures japoneses, últimament. A part de Hiroshima i dels llibres dels clubs de lectura, aquest mes he llegit:
Soc un gat, de Natsume Sōseki (Navona, trad. Marta Moya) és llarg, però molt original. Té escenes realment bones, però no li hauria vingut malament una tisorada de tant en tant.
Després del terratrèmol i Primera personal del singular, de Haruki Murakami (ambdós a Empúries, trad. Albert Nolla). Murakami em sembla molt millor escriptor de relats que de novel·les. El del terratrèmol em va semblar especialment bo.
Asa: The Girl Who Turned into a Pair of Chopsticks, de Natsuko Imamura (Faber & Faber, trad. Lucy North) em va agradar molt. Amb un estil molt similar al de Sayaka Murata, provocant una incomoditat amb coses molt quotidianes. O no tan quotidianes. T’agradarà si t’agrada l’editorial Males Herbes.
Slow Boat, de Hideo Furukawa (Pushkin Press, trad. David Boyd) em va sorprendre moltíssim. Un remix d’un relat de Murakami, és a dir, amb una temàtica i estructura similar, però tot canviat. Em va agradar molt, i tant de bo el poguéssim llegir en català.
Territorio de luz, de Yūko Tsushima (Impedimenta, trad. Tana Oshima). No sé per què he tardat tant a llegir això. La història d’una mare divorciada i la seva filla de 3 anys. Un llibre preciós.
La policía de la memoria, de Yōko Ogawa (Tusquets Editores, trad. Juan Francisco González Sánchez). Un altre dels clàssics contemoranis. El títol m’havia fet imaginar un llibre cyberpunk estil Minority Report no té res a veure. Li falta una micarrona de ritme pel meu gust, però les reflexions són molt interessants.
I ara estic amb Japanese Tales of Mystery and Imagination, una recopiació de relats d’Edogawa Ranpo, un dels millors en el gènere bizarro i surrealisme i que també va ser famós per les seves novel·les policíaques. El nom és un pseudònim que imita la pronunciació japonesa d’Edgar Allan Poe, i tant el cognom d’Edogawa (aquí cognom, seguint l’ordre japonès) com algunes històries seves han servit de base per a la sèrie d’El Detectiu Conan (que, per cert, trobareu a l’aplicaicó 3Cat també!).
I avui ho deixarem aquí. Que tingueu un molt bon mes d’octubre, i bona lectura!
Que bé que pogués venir la Marina a comentar Tòquio, estació de Ueno! :)