Bungaku #10: Sant tornem-hi
Novetats, més novetats i encara més novetats per aquest final d'any
Bon dia! Aquest mes de setembre vaig tard: el temps se m’ha tirat al damunt i sense adonar-me’n ja estem a mitjan mes, així que ja va sent hora de preparar el butlletí d’aquest mes. Aquesta vegada us porto moltíssimes novetats de cara aquest final d’any!
Què ha passat
Seguint el nijūshisekki, el calendari tradicional japonès de 24 estacions, ens hem saltat moltes estacions, però ara mateix estem en ple 白露 hakuro (rosada blanca), perquè és el moment en què la rosada comença a aparèixer després de l’estiu.
El 10 de juliol vaig veure un tweet commemorant l’aniversari de la mort de Jack Shirai, un brigadista internacional japonès mort el 1937 a la Guerra Civil. Va morir a la batalla de Brunete. Nick Lloyd en va penjar una fotografia a Twitter.
També he descobert el podcast Tsundoku, en castellà, creat per la Fundación Japón. A finals d’agost va iniciar la seva 4a temporada amb un capítol sobre la literatura femenina al Japó, i tracten temes tan interessants com la literatura Ainu, el terror japonès, la relació entre la literatura i el budisme i la mort o la ciència-ficció de Kōbō Abe. Molt interessant!
L’agost és un mes de commemoracions al Japó. Primer, pels aniversaris de les bombes nuclears de Hiroshima i Nagasaki. Hi ha tot un subgènere de literatura de la bomba atòmica, el 原爆文学, Genbaku bungaku, però en català diria que només tenim dos relats publicats en un sol llibre: La tomba de les llumenetes. Les algues americanes, de Nosaka Akiyuki a Quaderns Crema (trad. Lourdes Porta i Junichi Matsuura). El primer relat va ser adaptat al cinema amb el nom La tomba de les lluernes. Prepareu mocadors, perquè és realment tràgica.
Durant agost també es commemoren els morts amb l’Obon (お盆), el festival dels difunts japonès. És molt més festiu del que ens podríem esperar. La gent de Japonismo tenen una entrada molt completa explicant la celebració.
Què s’ha anunciat
Tornem de vacances carregats de novetats. Navona comença fort apostat per Soc un gat, de Natsume Sōseki. El publica amb la traducció de Marta Moya. Clàssic de clàssics, aquest llibre ens presenta la història d’un gat adoptat per un escriptor (l’alter ego de l’autor), i com veu el món: des de les visites que rep l’escriptor a reflexions sobre la societat burgesa de l’època. Ja a llibreries!
Nòrdica Llibres segueix amb la seva aposta per Aki Shimazaki publicant Maimai, el cargol d'en Tarō. Publicat originalment en francès i amb traducció d’Oriol Vaqué, és el 5è i darrer llibre de la pentalogia L’ombra del card. Ja a llibreries!
Viena Editorial encara la tornada amb El gust de les ortigues, de Tanizaki Junichirō i amb traducció d’Albert Nolla. Torna Tanizaki amb les seves relacions sentimentals complexes i la tensió Japó-Occident en un llibre que sembla inspirat en la seva història personal. Es publicarà el 23 de setembre.
Som Amsterdam vol celebrar que el 2025 serà el 100è aniversari del naixement de yukio Mishima amb la reedició dels llibres El temple del pavelló daurat (impossible de trobar enlloc a part de biblioteques, sort en tenim d’elles) i La remor de les onades, ambdós llibres amb traducció de Joaquim Pijoan i Ko Tazawa però ara amb cobertes noves i el text revisat. S’esperen per finals de novembre.
Mentrestant, continuem pendents dels relats de Mishima que publicarà Cràter amb traducció d’Albert Nolla. Els esperem de cara a l’octubre.
Tots aquests títols són una boníssima notícia. Sense comptar les reedicions de Som Amsterdam, tindrem 10 publicacions aquest 2024. És el millor any des del 2011, en què també se’n van publicar 10, un nombre que no hem superat mai! En trobareu les dades a la meva base de dades de traduccions.
En l’apartat de manga en volum únic (que no controlo i, per tant, no compto a la meva base de dades, però que també està vivint un moment màgic), ja ha sortit Uzumaki, de Junji Ito i publicat per Planeta Cómic. Torna el mestre del terror japonès després que ECC en publiqués Gyo.
Què he estat fent
Aquest any porto dos clubs de lectura diferents. El de Terrassa va començar aquest dimarts amb Tòquio, estació de Ueno, de Miri Yū (editorial Quaderns Crema, trad. Marina Bornas). Per mi és un dels millors llibres que he llegit els últims anys. L’he hagut de llegir 4 vegades i segueix funcionant tan bé com a la primera lectura. Un llibre impressionant, de debò.
A Barcelona comencem el club de lectura amb After Dark, de Haruki Murakami. L’autor més conegut de la literatura japonesa ens presenta aquí una història que passa en una nit: personatges solitaris, que es creuen, que gairebé es toquen però no, que fugen. Té un ritme i una atmosfera molt peculiars, i és un dels meus preferits dins l’obra de l’autor.
També he estat veient cinema japonès! Perfect Days i les pel·lícules de Studio Ghibli (disponibles a l’aplicació de 3cat) m’han estat acompanyant força, últimament.
Què he llegit
Agost i setembre sempre són mesos complicats per mi pel que fa a lectures, però de literatura japonesa o de països veïns he estat llegint això:
La vegetariana, de Han Kang. Aquesta novel·la coreana sobre… una baixada a l’infern? És complicat de descriure, però la trobareu en una nova edició a La Magrana.
Matar el marit, de Li Ang. Més novel·la descarnada, ara venint des de Taiwan. Moltíssima violència massa normalitzada, té el segell Les Males Herbes.
He començat Soc un gat. No és la lectura més àgil, certament, però té escenes brillants.